Invasions japoneses de Corea (1592-1598)

Invasions japoneses de Corea

història de les relacions entre Corea del Sud i el Japó
Japonesos desembarcant a Busan.
Tipus	guerra i invasió
Data	1592-1598
Lloc	Península de Corea
Resultat	Victòria de Corea i la Xina
Conseqüència	Monument a la Victòria de Pukkwan
Bàndols
Corea sota la dinastia Joseon Xina sota la dinastia Ming, Yurchen Jianzhou Japó sota les ordres de Toyotomi Hideyoshi
Comandants
Corea Rei Seonjo Príncep Gwanghae Yi Sun-sin†, Gwon Yul Yu Seong-ryong Yi Eok-gi† Won Gyun† Kim Myeong-won Yi Il Sin Rip† Gwak Jae-u Kim Si-min† Xina Li Rusong† (pr.) Li Rubai Ma Gui (pr.) Qian Shi-zhen Ren Ziqiang Yang Yuan Zhang Shijue Chen LinChen Lin Japó Toyotomi Hideyoshi Katō Kiyomasa Konishi Yukinaga Kuroda Nagamasa Tōdō Takatora Katō Yoshiaki Mōri Terumoto Ukita Hideie Kuki Yoshitaka Sō Yoshitoshi Kobayakawa Takakage Wakizaka Yasuharu Shimazu Yoshihiro Kurushima Michifusa†
Forces
Corea 84.500 soldats de l'exèrcit, (a l'inici) almenys 22.600 voluntaris coreans i insurgents Xina (1592–1593) més de 43.000[1] (1597–1598) 100.000[2] Japó (1592–1593) Entre 160.000-235.000 (1597–1598) Prop de 140.000
Baixes
Corea total de militars: 300.000[3] Xina total de militars 30.000[4][5] Japó total de militars 130.000 total de civils + militars 1.000.000[6]

Les invasions japoneses de Corea van ser un conflicte bèl·lic desenvolupat entre 1592 i 1598 en el qual es van veure implicats tres països asiàtics: el Japó, la Xina i Corea. El regent japonès Toyotomi Hideyoshi,^[7] un dels «grans pacificadors del Japó»,^[8] va decidir conquerir la Xina,^[9] motiu pel qual va demanar l'assistència de la dinastia Joseon, així com el lliure trànsit a través de la península de Corea.^[10] Com que Corea era un país vassall de la dinastia Ming, la petició va ser rebutjada. Hideyoshi va començar a preparar les tropes i va convocar els diferents dàimios (senyors feudals) per a la invasió del país, la qual començà el 1592.^[11]

Després d'un ràpid i eficaç avanç de les tropes japoneses pel territori coreà, la brillant campanya naval de l'almirall coreà Yi va aconseguir tallar el subministrament de recursos dels invasors, fet que els obligà a aturar-se. La milícia coreana, juntament amb la intervenció de l'exèrcit xinès, obligà al govern japonès a establir relacions de pau amb la Xina el 1593. Després que les peticions de Hideyoshi van ser denegades, la guerra va entrar en una nova fase el 1597, quan es van reprendre les hostilitats.^[12] El conflicte culminà finalment el 1598 amb la retirada total de les tropes invasores després de la mort de Hideyoshi.^[13]

Tot i que generalment se les considera com dues invasions aïllades, en realitat hi va haver presència japonesa durant el lapse entre aquestes dues invasions massives,^[14] motiu pel qual alguns historiadors consideren el conflicte com una sola guerra.^[14]

Aquest esdeveniment va ser el primer a Àsia a involucrar exèrcits amb un elevat nombre de soldats portant armes modernes^[15] i va comportar greus danys per a Corea. Aquest país va patir una pèrdua del 66% en les terres cultivables^[16] i el segrest d'artesans i acadèmics que van ser portats en contra de la seva voluntat al Japó, minvant el desenvolupament de la ciència en aquell país.^[17] Una altra pèrdua important va tenir lloc en l'aspecte històric i cultural, ja que es van cremar molts documents oficials i diversos palaus imperials a Seül. La Xina va patir un gran impacte en les seves finances i, en conseqüència, la dinastia Ming va quedar significativament afeblida, la qual cosa va facilitar l'ascens al poder de la dinastia Qing.^[18]

Aquest conflicte armat és conegut per diversos noms, entre els quals: Invasió de Hideyoshi de Corea, Guerra dels set anys, Guerra Renchen per defensar la nació o Guerra Imjin. L'enfrontament rep aquests dos últims noms a causa del fet que es van desenvolupar durant l'any conegut com a Renchen o Imjin del cicle sexagenari de la Xina i Corea respectivament.